POST

Nou any i... nova vida? o la mateixa?

S’acaben les vacances de Nadal!



Un nou any que desperta amb missatges d’esperança, desitjos, objectius i moltes intencions.


Un nou any per esperar que tot canviï, o que tot es mantingui com està.


Com aniran les coses? Això ningú ho sap. De fet no es tracta tant de com aniran aquest any, com si fos una nova etapa, ja que només es tracta d’una divisió del temps que fem a la nostra cultura, sinó de com va el nostre dia a dia. Les etapes les marquem nosaltres, no els anys, ni les dècades. Nosaltres decidim com volem que sigui avui, amb el que ens trobem i això va definint progressos. A més, què vol dir “anar bé” o “anar malament”? hi ha coses molt clares, és clar, però d’altres que son molt subjectives i fins i tot les situacions més evidents son qüestionables. Jo mateixa em trobo en un moment en que algun aspecte de la meva vida considero que és òptim (des del meu punt de vista), però d’altres m’entristeixen. Aleshores, què haig de desitjar? Desitjo saber afrontar tot el que vingui i de no saber-ho, aprendre’n. Desitjo seguir estant desperta per detectar tot allò que no es queda en dolor sinó que traspassa a patiment. I desitjo assaborir cada detall de cada situació, perquè ja no tornaran exactament de la mateixa manera.



Que difícil és no esperar, oi? I tant que ho és, “l’espera” ens manté amb un estat d’il·lusió que dona energia però de la mateixa manera la treu de cop quan les coses no surten com teníem previst. Així doncs, no espero, visc. I si no sempre és possible, em repeteixo que jo faré les coses fàcils quan la vida em col·loqui en un lloc que no esperava. Ho faré perquè jo sóc qui té el poder de fer-ho. Això si que em fa viure amb seguretat!



Núria Montagut - Teléfono: 658 056 738 - Email: nmontagut@copc.cat 
 Vilanova i la Geltrú